EL USO DE LAS ARMAS
Use of weapons
(1990)

Iain Banks

Editorial:
Martínez Roca (1992)

Col.lecció:
Gran Super-ficción

Núm: ---

Pàgines: 425

Saga:
La Cultura

Feia anys que havia sentit parlar de les novel.les de Space Opera ambientades a l'univers de La Cultura. I feia temps que en buscava algun dels volums a un preu assequible. Fa uns mesos vaig poder comprar aquest, El Uso de las armas, la tercera novel.la escrita per Iain Banks entorn a La Cultura, una civilització utòpica poblada tan per éssers vius (humans i alienígenes) com per màquines que conviuen en pau i harmonia... i el resultat de la seva lectura ha estat per un cantó decepcionant i per l'altre més que interessant.

Com puc fer una ressenya d'un llibre qualificant-lo a la vegada de decepcionant i de molt interessant? Per la senzilla raó que El Uso de las armas té dues lectures molt diferents, una per cada un dels fils argumentals.

Banks va crear una novel.la molt complexa, amb una estructura original i atrevida que presenta per una banda la narració de com el seu protagonista, Cheralnadine Zakalwe treballa per Circumstàncies Especials, una branca de La Cultura dedicada a "posar ordre" en guerres vàries de sistemes planetaris i per altra banda també se'ns explica, en sentit invers, la biografia de Zakalwe, des del seu darrer assasinat fins al seu origen.

La part del present (que componen els capitols en ordre ascendent) es insípida i no té un argument que enganxi. Només ens serveix per saber quines són les línies d'actuació de La Cultura a través dels comandos de Circumstàncies Especials (aquí, encarnats en Zakalwe). Unes línies d'actuació que poden semblar més que discutibles tot i la bona fe de La Cultura. L'argument sovint s'encalla i no ens porta a cap final digne... tot el contrari del fil argumental de la biografia resumida de Zakalwe (capítols en ordres descendent) que conté alguns dels millors moments de la novel.la i algun dels millors que he llegit en els últims mesos (Vegeu per exemple el nª XIII), increíble.

Aquí Banks, fa un exercici de psicologia pura i dura per intentar mostrar-nos les motivacions i els fantasmes passats de Zakalwe fins arribar als seus origens que comporten un sorprenent final. Sí que és cert que també en aquesta part, Banks pot resultar a vegades poc dinàmic, però engeneral cal dir que és un bon escriptor, que utilitza molt bé els temps i que la seva prosa no avorreix tot i no haver-la encertat del tot en alguns punts argumentals.

Una novel.la, docs, desigual, amb magnífics moments i d'altres de més pesats, on se'ns presenta una Cultura ambigua, que pren unes decisions que portarien a debats d'ètica inacables, on se'ns mostra un protagonista amb un carisma evident però del qual anem descobrirnt moltes coses amagades a mesura que avança la novel.la i on se'ns introdueix subtilment una reflexió sobre la guerra i els seus derivats... el més visceral, el més devastador de tots, el fins a quin punt, fins a quin límit, qualsevol cosa es pot convertir en una arma... o de com la ment humana pot fer us de les armes que té a l'abast.